RESPONSABILITAT DAVANT LA TERRA I ELS QUI L'HABITEM

Per: Federico Mayor Zaragoza


No hi ha diners per lluitar contra la pobresa. Ni per protegir el medi ambient. Però per al "rescat" d' algunes de les institucions financeres que van conduir a aquesta crisi, van aparèixer centenars de milers de milions de dòlars. Ha arribat el moment de rescatar la Mare Terra, a la gent que l'habita. No podem continuar callats. 

- Cimera de la FAO a Roma. On són els del G-8 o del G-20? On és l'ajuda dels més pròspers? On la mobilització de les esglésies, de totes les creences, davant els milers de persones i de nens que moren cada dia d'inanició? On el principi de inflexió de despeses en armament cap a la qualitat de vida de la gent? On la transició d'una economia de guerra i especulació a una economia de desenvolupament global sostenible?

- Cimera de Copenhagen sobre el Canvi Climàtic: 

Xina, el país comunista - capitalista ja convertit en la gran fàbrica del món en condicions laborals que no han tingut en compte els que obtenien d'aquesta manera tants beneficis, convertida en el país més ric de la Terra i els Estats Units d'Amèrica del Nord van comunicar fa uns dies, que reduirien les emissions de CO2! Ja han rectificat parcialment. I més farien, molt més, si es donessin compte de que les generacions futures de tots dos gegants no els perdonaran un error de tan profund calat. S'haurien d'unir a les mesures que la resta de la comunitat internacional, reunida a unes Nacions Unides reforçades, aprovi. El que ara ens faltaria és que el G-20 quedés reduït a un G-2!

- L'IBEX reunit amb les jerarquies eclesiàstiques espanyoles per contribuir a l'organització del viatge de la seva Santedat el Papa. 


Sense comentaris sobre aquesta fotografia. Però sí el desig de veure la mateixa imatge amb la pancarta "Campanya Pobresa Zero". Insisteixo que m'és difícil conciliar el son quan penso que seguim invertint 3,000 milions de dòlars al dia en armes al temps que moren més de 60,000 persones de fam, misèria i desemparament. És una vergonya col.lectiva. 


I nosaltres mirant cap a un altre costat, espectadors impassibles, afanyats cada un en els seus problemes quotidians. Ha arribat el moment de l'expressió ciutadana, liderada per les comunitats artística, intel·lectual, acadèmica, científica! Cal una gran mobilització informàtica i popular, quan encara som a temps de fer el gran canvi que la crisi hauria de produir.

Perquè estic convençut que, si no rectifiquem, en 5 o 10 anys la situació i perspectives socials, laborals, mediambientals ... seran de tal índole i poden aconseguir tal gravetat que produeixin, en termes Orteguianos, la "revolta de les masses". Una post-crisi implica, encara que alguns continuïn resistint-se a això, una ràpida evolució. Alternativa mai aconsellable és la revolució. I, una vegada més, he de recordar que la diferència entre una i altra paraula és tan sols una "r": la "r" de responsabilitat.



(*) President de la Fundació Cultura de Pau, ex director general de la UNESCO i president de l'associació promotora de la Fundació Arbre de la Pau.